CALAFELL      Ones d'escuma i sal   que compassades   gronxen estels cansats   de la calor.      Marques de peus petits   mig esborrades,   restes d'amors prohibits   que ja no hi son.      Quan la platja es queda sola   tot es torna etern.   Des de l'aigua el cel tremola   com un arbre   espantat pel fred de l'hivern.      Traços que resseguits    damunt la sorra   mostren secrets escrits    en forma de nom.      Sembla que el mon sencer    vol una pausa.   Bufa el vent de seré   I em dona bo.      Tot és lluny aquí a la platja   ara que estic sol   Poc a poc la gent s'amaga dins les cases   mentre l'aire   anuncia una altra tardor.