Nascut entre Blanes i Cadaqués  Molt tocat per la tramuntana  D'una sola cosa pot estar segur  Quan més vell més tocat de l'ala.  Sempre deia que a la matinada es mataria  Però cap al migdia anava ben torrat.  Somriu i diu que no té pressa  Ningú m'espera allà dalt  I anar a l'infern no m'interessa  És molt més bonic l'Empordà.  I varen passar pollets i anys  I en Sisset encara aguantava  Dormint la mona a la vora del tren  Però ell mai no s'hi tirava  Sempre deia que a la matinada es mataria  Però cap al migdia anava ben torrat  Somriu i diu que no té pressa  Ningú m'espera allà dalt  I anar a l'infern no m'interessa  És molt més bonic l'Empordà.  Sempre deia que a la matinada es mataria  Però cap al migdia anava ben torrat  Somriu i diu que no té pressa  Ningú m'espera allà dalt  I anar a l'infern no m'interessa  És molt més bonic l'Empordà.  I quan veig la llum de l'alba  Sento les ganes de marxar  Potser que avui no em suïcidi  Potser ho deixi fins demà,  fins demà, fins demà.